Festa Major de Sant Joan de Palamós

La Festa de Sant Joan


El moment en què un poble es mostra en plenitud és quan està de festa. Són moments de celebració, de cooperació, de retrobament d’amics i familiars, de teixir complicitats amb la resta de veïns i d’oferir-se alegrement als forasters. Sant Joan de Palamós, o Vila-romà en el passat, ha gaudit i gaudeix de diverses festes al llarg de l’any que, amb més o menys continuïtat, es celebren i en les quals un ampli ventall de ciutadania hi participa.

Qui no s’ha passejat pel Sant Joan Florit, amb les seves parades, concerts, exposicions i carrers decorats i engalanats per l’ocasió, o ha trescat en alguna edició del Sant Joan Camina tot recorrent camins i marges, redescobrint racons del poble?

Qui no recorda haver pedalat de valent a la Festa del Pedal, enmig de rodes alegres, o la foguera, els petards, la música i el sopar popular a la plaça la màgica nit de Sant Joan?

Qui no ha estat en algun dels actes de la Festa Major de Sant Joan, siguin xerrades, col·loquis, activitats infantils, ballades de sardanes, sopars i concerts multitudinaris, o s’ha enlluernat amb els vehicles de la Trobada de clàssics?

Curiosament, Sant Joan tenia més d’una festa major, n’hi havia dues, la gran i la petita. A diferència d’altres pobles on hi ha la festa major d’estiu i la d’hivern, les dues de Sant Joan eren a l’estiu. La festa major que tradicionalment es celebrava, des de temps remots, era a principis de setembre, segurament vinculada al calendari religiós (Santa Eugènia i Sant Romà són al setembre). No va ser fins a principis del segle XX, que es començà a instaurar la celebració d’una Festa Major el segon diumenge del mes d’agost, que a dia d’avui és la que es celebra. Fou impulsada per les societats culturals de Vila-romà, entre elles el Centre Republicà Federal. Segons es reflecteix en una publicació local “A Sant Joan, part del poble s’empenyà a canviar el dia de la Festa Major, produint lluita gran. Cada bàndol tindrà la seva festa major i el jovent ne tindrà dues”[Marinada; Octubre, 1917], els veïns van poder gaudir durant anys de dues festes. Malgrat tot, hi havia una rivalitat entre els impulsors de les dues festes que no acabaven de combregar. De fet, la festa més tradicional, la del setembre, la atribuïda als pagesos, era la que amb to burleta anomenaven dels pebrots vermells, aquesta acabaria essent la festa petita i la d’agost l’actual festa major.

 

 

Resulta curiós veure com la festa major de Palamós es celebra per Sant Joan i la de Sant Joan es va traslladar a un diumenge d’agost per més comoditat. Algunes preguntes són de complexa resposta. És evident, però, que sempre ha existit un vincle intens entre els veïns de Palamós i de Sant Joan com es recollia en la memòria oral: “la festa del veí poble de Sant Joan és casi la nostra segona festa, ja que escaient-se sempre en diumenge son moltíssimes les persones que tot passejant s’hi deixen caure. Ja deia una vella cançó que: De Palamós a Sant Joan / van, van i venen / de Palamós a Sant Joan / venen i van”. [Marinada; Setembre 1919]. Tant era així, que els veïns de Palamós que volien assistir als espectacles dels envelats, ja fossin espectacles de revista, balls o concerts, havien de pagar entrada al no ser considerats forasters, condició per la qual es tenia entrada gratuïta.

Passat l’any 1942, quan Sant Joan va ser annexionat a Palamós, es pot afirmar que el municipi gaudeix de dues festes majors; una d’oficial, la de Palamós, al voltant del solstici i festivitat de Sant Joan el mes de juny i la de l’antic poble de Vila-romà, la que els veïns van decidir organitzar i celebrar, el primer cap de setmana sencer d’agost.

En tot cas, sigui per Festa Major o sigui per qualsevol altre de les festivitats que es celebren al llarg de l’any, tothom està convidat a gaudir de l’alegria que els veïns transmetem amb ànim, coratge i vitalitat des de les cases i els carrers del nostre poble, Sant Joan de Palamós.

 

 


Alexan Weltz Gispert
Octubre de 2018