Coneix la campanya


En el marc dels 40 anys de la fundació de l’Associació de Veïns, es torna a posar sobre la taula la reivindicació històrica sobre la incorporació del nom de Sant Joan al topònim municipal, com un dels màxims exponents per tal de mantenir vives les tradicions, el sentiment de pertinença i l’arrelament al poble de Sant Joan de Palamós. En els darrers 40 anys aquesta qüestió s’ha abordat en diverses ocasions sense que hi hagi hagut avenços significatius. És per això que ara es planteja de donar-li un nou enfoc.

I és que, el topònim de Sant Joan és un dels aspectes que es van deixar de banda en el procés que va permetre al municipi de Palamós de passar de tenir 1 km2 a tenir 13 km2. Poble i municipi no són dues paraules sinònimes. En el nostre cas particular comparteixen municipi la Vila de Palamós i el poble de Sant Joan de Palamós; d’aquí el hashtag #dospoblesunmunicipi.

El municipi és la circumscripció administrativa regida per un ajuntament, en canvi, el poble és el conjunt d’habitants d’un territori units per vincles socials, polítics i per una identitat cultural comuna forjada històricament. També és cert que sense una administració pròpia un poble corre el perill de desaparèixer, o de perdre bona part d’aquests vincles socials i polítics, o la seva identitat cultural o, fins i tot, d’oblidar-se de la seva història.

I és precisament aquesta la realitat que li toca viure a Sant Joan de Palamós des de l’any 1942, quan una Orden del Ministerio de la Gobernación va aprovar la fusión de los Ayuntamientos de Palamós y San Juan de Palamós con la denominación y capitalidad de Palamós. Denominación: aquesta és la paraula que va fer que Sant Joan de Palamós es quedés sense topònim municipal. L’expedient d’agregació del terme municipal de Sant Joan a Palamós assenyala que l’annexió era una necesidad imperiosa e imprescindible, sobretot per dues raons: perquè Palamós tiene verdadera necesidad de ensanchar su territorio y la riqueza que atesora, producto de su industria y comercio, i perquè San Juan carece de cloacas y alcantarillas, todo es allí rudimentario, y lo que es más, carece de agua potable en cantidad suficiente para las necesidades del consumo de la población, inferior a 2.000 habitantes.

La necesidad de Palamós de ensanchar su territorio no era una cosa nova; hi ha documentats almenys 3 intents annexionistes més. L’any 1867 hi hagué un intent d’agregació a Palamós dels municipis de Sant Joan de Palamós, Vall-llobrega i Montras. L’any 1930 el consistori palamosí opinava que se impone la agrupación forzosa del Municipio de San Juan al limítrofe de la villa de Palamós. El 1940 l’Ajuntament de Palamós suggeria la necesidad de la fusión de San Antonio y San Juan de Palamós con la municipalidad de Palamós. Durant el franquisme la tant desitjada ampliació territorial es va fer realitat.

Amb l’agregació de 1942 Sant Joan de Palamós va veure com el seu topònim desapareixia del nomenclàtor oficial de municipis. Gairebé 80 anys després hi ha preguntes que encara no tenen resposta: Era necessari? Era imprescindible? Quines repercussions va tenir i encara té aquesta pèrdua legal del topònim? Com ha d’abordar aquesta qüestió la societat del segle XXI? Quines solució es pot donar a la demanda reiterada d’incorporació del nom de Sant Joan al topònim municipal? Per donar resposta a aquestes preguntes serà imprescindible el treball dels historiadors locals, fent especial atenció al procés que va permetre l’annexió de 1942. Caldrà estudiar a fons l’expedient d’agregació, però no només. La informació que puguin proporcionar altres fonts primàries, tantes com sigui possible, permetrà no extreure conclusions esbiaixades o errònies que podrien contribuir al desmemoriament.

Per altra banda, la coordinació i l’entesa entre les diverses forces polítiques que configuren el Ple de l’Ajuntament de Palamós hauria de permetre, d’una vegada per totes, resoldre la qüestió.